Acabem d'arribar de l'agència que ens lloga el pis!! Demà si tot va bé a l'1 serà nostre!! En tenim unes ganes, deixarem de ser uns okupes!!
Doncs no , nois, no hi ha manera, ens van trucar entrada la tarda i ens van dir que s'havien descuidat d'activar el gas i que com a mínim fins el dilluns no ens donaven el pis!! :(
A més després d'aquesta desil·lusió vam decidir anar en la búsqueda d'un microones. Pel Gumtree ( una pàgina web que hi trobes de tot), vam veure que es venia un microones per 10 pounds!! I de seguida vam trucar.
La veritat és que amb la dona que vam parlar no ens enteníem gaire però en fi, vam pensar que era culpa nostre, encara no entenem tots els anglesos a la perfecció!
Així que vam començar a seguir les seves indicacions, (pitjor que la gimcana que ens vau fer!!), primer vam anar a la Canada Water Station a l'altra punta de Londres (ja ens va costar prou entendre Canada Waer). Un cop allà la vam trucar i ens va dir que agaféssim el bus P12 (encara va costar més entendre-ho). Aquest bus no venia ni a la de tres!! Estàvem al cul de Londres, amb vent i pluja!! I finalment després de 1/2 hora va arribar!! Total ens va fer una volta de mil cataplins, ara amunt, ara carrer avall, ara un carrer a la dreta i ara una plaça (jejeje, us pensaveu que aniríem a l'esquerra). Finalment el bus ens va deixar en un barri de mala mort, sense oblidar que quan va obrir les portes em va agafar desprevingut (David) i em va partir l'esquena. Ara si, finalment, vam començar a caminar per aquell barri tot trucant a la senyora, que ens deia de manera ràpida i cridanera (semblava el Pole a l'UAB): " Follow the bus and turn left"; no enteniem que ens volia dir amb follow the bus però li vam fer cas, vam començar a córrer darrera el bus followin it i el primer carrer vam girar a l'esquerra. Allà va venir la nostra sorpresa. Davant nostre vam trobar un gran estadi de futbol envoltat d'un munt de magatzems, on era la casa on anàvem? Així doncs vam tornar a trucar a la dona, ara ja mig emprenyats!
Entre l'olor de peix i el soroll dels trens passar, vam entendre quelcom com gate 36!! Ai ai ai, ja començàvem a témer que alguna cosa no anava bé. Arribem a la porta 36 i ens surt un iaio xino, convidant-nos a entrar. I la nostra sorpresa (els nostres pitjors temors es van fer realitat) ens vam trobar un magatzem de dues plantes on hi havia tirat de qualsevol manera tot d'objectes de la llar, des de microones, neveres, rentadores, impresores, etc. PERÒ MILS MILS!! Quina cosa més rara, semblava un magatzem amb tot de coses robades tirades de qualsevol manera! A més quan li preguntàvem a la dona coses, no ens entenia i sempre responia dient-nos que tenia llits, rentadores, etc i nosaltres no no, preguntàvem tal i ella altra vegada repetint-nos el mateix rotllo. Total que vam veure que no ens enfiavem i vam decidir marxar. Quan ens dirigíem cap a la porta jo (Anna) vaig agafar el pany i vaig notar que estava tancada, i al mirar de reüll endarrera vam veure la noia xinesa que s'acostava seriosament i un soroll metàl·lic ens va posar els pèls de punta. -" O no, corre Anna que treuen els sabres, escapa tu jo et salvaré" però llavors ens vam adonar que només eren les claus, una mica massa grans pel nostre gust. I tots dos amb una goteta de suor al clatell ens vam endinsar en la foscor d'aquells carrers per tornar a casa el Joan i la Sila.
Doncs no , nois, no hi ha manera, ens van trucar entrada la tarda i ens van dir que s'havien descuidat d'activar el gas i que com a mínim fins el dilluns no ens donaven el pis!! :(
A més després d'aquesta desil·lusió vam decidir anar en la búsqueda d'un microones. Pel Gumtree ( una pàgina web que hi trobes de tot), vam veure que es venia un microones per 10 pounds!! I de seguida vam trucar.
La veritat és que amb la dona que vam parlar no ens enteníem gaire però en fi, vam pensar que era culpa nostre, encara no entenem tots els anglesos a la perfecció!
Així que vam començar a seguir les seves indicacions, (pitjor que la gimcana que ens vau fer!!), primer vam anar a la Canada Water Station a l'altra punta de Londres (ja ens va costar prou entendre Canada Waer). Un cop allà la vam trucar i ens va dir que agaféssim el bus P12 (encara va costar més entendre-ho). Aquest bus no venia ni a la de tres!! Estàvem al cul de Londres, amb vent i pluja!! I finalment després de 1/2 hora va arribar!! Total ens va fer una volta de mil cataplins, ara amunt, ara carrer avall, ara un carrer a la dreta i ara una plaça (jejeje, us pensaveu que aniríem a l'esquerra). Finalment el bus ens va deixar en un barri de mala mort, sense oblidar que quan va obrir les portes em va agafar desprevingut (David) i em va partir l'esquena. Ara si, finalment, vam començar a caminar per aquell barri tot trucant a la senyora, que ens deia de manera ràpida i cridanera (semblava el Pole a l'UAB): " Follow the bus and turn left"; no enteniem que ens volia dir amb follow the bus però li vam fer cas, vam començar a córrer darrera el bus followin it i el primer carrer vam girar a l'esquerra. Allà va venir la nostra sorpresa. Davant nostre vam trobar un gran estadi de futbol envoltat d'un munt de magatzems, on era la casa on anàvem? Així doncs vam tornar a trucar a la dona, ara ja mig emprenyats!
Entre l'olor de peix i el soroll dels trens passar, vam entendre quelcom com gate 36!! Ai ai ai, ja començàvem a témer que alguna cosa no anava bé. Arribem a la porta 36 i ens surt un iaio xino, convidant-nos a entrar. I la nostra sorpresa (els nostres pitjors temors es van fer realitat) ens vam trobar un magatzem de dues plantes on hi havia tirat de qualsevol manera tot d'objectes de la llar, des de microones, neveres, rentadores, impresores, etc. PERÒ MILS MILS!! Quina cosa més rara, semblava un magatzem amb tot de coses robades tirades de qualsevol manera! A més quan li preguntàvem a la dona coses, no ens entenia i sempre responia dient-nos que tenia llits, rentadores, etc i nosaltres no no, preguntàvem tal i ella altra vegada repetint-nos el mateix rotllo. Total que vam veure que no ens enfiavem i vam decidir marxar. Quan ens dirigíem cap a la porta jo (Anna) vaig agafar el pany i vaig notar que estava tancada, i al mirar de reüll endarrera vam veure la noia xinesa que s'acostava seriosament i un soroll metàl·lic ens va posar els pèls de punta. -" O no, corre Anna que treuen els sabres, escapa tu jo et salvaré" però llavors ens vam adonar que només eren les claus, una mica massa grans pel nostre gust. I tots dos amb una goteta de suor al clatell ens vam endinsar en la foscor d'aquells carrers per tornar a casa el Joan i la Sila.
Give coal the boot!
Anna