Pel dia que vas arribar en un llaç vermell, per l'energia que brollava de la joventut, pel dia que vas descobrir la bona vida a partir d'un bol d'Aquàrius, per les nits d'estiu passejant i escoltant la ràdio amb els amics, pels coixins que ja ningú va poder utilitzar, pels enemics que et van ensenyar que amb els grans no t'hi fiquis, pels amics que també van marcar límits, per les excursions que no acabaves, pels plats compartits amb el papa, per les passejades de nadal de l'àvi i el tiet, per l'escalfor als peus del llit de la mama, pels últims sprints per tornar a casa, per tot això i més cadascú de nosaltres et recordarem.
Un petó i una abraçada.
3 comentaris:
Quina dedicatòria mes guapa....m'he amosionat i tot, molts records fill, i anims.
Llevar-se al matí i llegir això... el deixa a un mig d'aquella manera. El Xip ha format part de la nostra adolescència i ens ha donat moments d'aquells que sempre que recordem no podem parar de riure. Es una llàstima i em sap greu de debó.
Una abraçada.
Ànims Toast!
Publica un comentari a l'entrada